En l'última fase d'ocupació del santuari de La Malladeta, aproximadament entre 25 a. C. i 75 d. C., ja en l'Alt Imperi romà, en el vessant est (el que mira cap a la Vila Joiosa) només quedaven les ruïnes del santuari iber, i sobre elles els sacerdots i els fidels romans van anar llançant escombraries durant un segle. Entre aquestes escombraries hi havia un tros de ceràmica pla i rodat, com els que podem trobar en qualsevol platja. No era un fragment d'un vas: a primera vista, semblava una rajola moderna de cantóns arrodonits per les ones.

 

En netejar-lo distingirem un grafit dibuixat amb un punxó. L'havien gravat abans de coure la peça d'argila al forn per convertir-la en ceràmica. Aquest no era un matís sense importància: volia dir que era un tros de placa de ceràmica fabricat a propòsit per a aquest dibuix, és a dir, que el grafit no s'havia gravat en ell per casualitat, sinó intencionadament.

 

El més cridaner era el dibuix. No semblava difícil d'interpretar: s'apreciava clarament una teulada sobre una espècie de caseta; i, dins d'ella, una circumferència que quasi tocava les parets.

 

Probablement la peça era una ofrena a la deessa del santuari, que creiem que era la Tanit púnica o la seu equivalent ibera, la deessa mare, senyora de la vida i de la mort. Els arqueòlegs anomenem a aquestes ofrenes ex-vots. La gent solia emprar-les per demanar o agrair alguna cosa a la divinitat, com les figuretes de cera de les nostres ermites i santuaris moderns.

 

Segurament representa un edicle, és a dir, una capella. Podria ser l'única representació que tenim de l'antic edifici sagrat de la Malladeta, dins el qual hi hauria la imatge de la deessa.

 

Però el més curiós és la història de la peça. Quan passa un temps, en tots els santuaris (els d'abans i els d'ara) van retirant-se els ex-vots vells, per donar cabuda a altres de nous. El nostre va acabar trencat a la platja de la Malladeta; i aquest fragment va romandre prou temps a la riba com per esdevenir un teix més, arrodonit per l'onatge.

 

No sabem exactament quan, però en algun moment després de l'any 25 a. C. algú va passejar per eixa platja i el va trobar. Potser va sentir l'impuls de llançar-lo sobre la superfície de l'aigua, com fem tots; però no ho va fer. El mateix dibuix que hui ens crida l'atenció també sembla que la cridà a aquesta persona, i se'l va quedar. Siga qui fora, es dirigia al santuari o vivia en ell, perquè va pujar fins al cim, on encara hi hauria un templet, amb el tros de ceràmica a la mà.

 

Potser li'l va ensenyar a algú, potser li va donar un ús pràctic que desconeixem. El que sí sabem és que va acabar tirant-lo de nou pel vessant (era la segona vegada que algú el tirava al fem), i ací el trobàrem. Des que el va agafar un arqueòleg el 2006, aquest tros va començar una tercera vida als magatzems de Vilamuseu, esperant pacientment. Al juliol de 2018 l'hem exposat per primera vegada, incorporant-lo a l'exposició Tresors de la Vila Joiosa.

Alt.: 51 mm; long.: 53 mm
Nº inv. Vilamuseu 011066